El TS acaba de dictar una sentència que aborda una de les qüestions més debatudes arran de la reforma laboral del 2021: quin és el conveni col·lectiu que han d'aplicar les empreses contractistes quan presten serveis per a un client. Determina que, si l'empresa contractista té un conveni col·lectiu propi anterior en el temps al conveni del sector aplicable, pot continuar aplicant la regulació del conveni propi, també en material salarial, encara que els salaris previstos en aquest conveni propi siguin inferiors als del conveni sectorial. I només si el conveni de l'empresa contractista és posterior en el temps al conveni sectorial, aquesta haurà d'abonar el salari fixat en aquest últim.

Treball i sindicats signen l'acord de Sou Mínim Interprofessional 2025 a 1.184 euros mensuals en 14 pagues. L'acord suposa incrementar en 50 euros mensuals el Sou Mínim Interprofessional 2024, de manera que s'acumula una revaloració de prop del 61% en aquest concepte des del 2018. L'acord fixa el nou SMI en 16.576 euros bruts a l'any i 39,47 euros bruts al dia, amb caràcter general. També han acordat obrir en el termini màxim de dos mesos una Mesa de Diàleg Social per a la transposició de la Directiva (UE) 2022/2041 del Parlament Europeu i del Consell de 19 d'octubre del 2022 sobre uns salaris mínims adequats a la Unió Europea. Haurà d'abordar la modernització i actualització de la normativa actual del Reial decret de SMI, la compensació i l'absorció de determinats complements en relació amb el salari mínim interprofessional i que es fixi per llei el criteri que el salari mínim interprofessional sigui com a mínim equivalent al 60 per cent del salari mitjà. També s'estudiarà que la nova normativa legal inclogui una disposició que estableixi l'obligació d'actualitzar automàticament els salaris dels convenis col·lectius que puguin veure's afectats per l'SMI i garantir-ne la retroactivitat. A més a més, s'adequaran les quanties diàries per hora de l'SMI a la reducció de la jornada a 37,5 hores setmanals en còmput anual.

El nou any 2024 es va saldar amb una mitjana anual de 3,2 milions de persones treballant des del seu domicili particular, la xifra més alta de la sèrie històrica a l'indicador de referència del teletreball. El cost de pagar el mateix sou per la reducció de jornada fa que moltes empreses es plantegin com compensar-ho. En això influeix que, en baixar el nombre d'hores de treball, també pot poder baixar el llindar del 30% a partir del qual l'empresa ha d'abonar les despeses del teletreball en què incorre l'assalariat. La tendència detectada a les consultes als bufets apunta a una intenció de "recuperar la presencialitat" perquè creuen que així seran "més eficients i productius en els nous horaris".

La reincorporació a un lloc de treball després d'una excedència no ha de ser immediata després que s'acabi el període pactat i així ho ha deixat palès una resolució del TSJ de Madrid davant d'un recurs de suplicació plantejat per una empresa. El treballador va presentar una demanda en reclamació per acomiadament en entendre que, després d'haver gaudit d'un període d'excedència voluntària i no ser reincorporat amb efectes de 02-12-2023, l'empresa havia dut a terme un acomiadament que havia de ser declarat improcedent. La resolució nega que "es pot considerar com amortitzat el seu lloc pel sol fet que les seves funcions hagin estat assumides per un altre treballador, considerant que aquesta decisió no és sinó reflex de les facultats organitzatives de l'empresa que ha de donar un servei que, durant el període d'excedència de l'actor i en cas de no cobrir-se, s'ha de cobrir".